Persones nedant a un cenote del Yucatan.
Publicat el 06/11/2021
Shutterstock.comJardins submarins i plantes aquà tiques a un cenote mexicà , a la penÃnsula del Yucatan. Aquest fenomen cà rstic es dóna arran de l'enfonsament del sostre de cavernes cà rstiques, donant lloc a la formació d'estanys profunds, molts d'ells a cel obert.Bellesa dâun territori colpit per un gran meteorit
La PenÃnsula de Yucatán pertany, en la seva major part, de Mèxic (estats de Yucatán, Quintana Roo i Campeche), encara que una petita part pertany als països veïns de Belize i Guatemala.
La major part del terreny és de terra calcà ria, sense rius i muntanyes rellevants, on lâaigua, per tornar al mar, fa via cap al subsòl, i un cop arriba al mantell freà tic forma cavitats subterrà nies conegudes com cenots. A vegades la capa superficial sâensorra, creant grans piscines naturals.
El crà ter de Chicxulub, amb un dià metre de 180 quilòmetres, sembla haver estat originat per lâimpacte dâun asteròide dâentre 10 i 18 quilòmetres de dià metre contra la superfÃcie terrestre, fa uns 65 milions dâanys, i se suposa que pot estar relacionat amb lâepisodi dâextinció massiva dâespècies, entre les quals es troben els dinosà ures.
Justament la vora del crà ter és on hi ha una major agrupació de cenots (o dolines). Les aigües subterrà nies de la conca dâaigua formada en el crà ter van dissoldre la pedra calcà ria i van crear les cavernes i els cenots que es troben avui sota la superfÃcie.
