Persones nedant a un cenote del Yucatan.
Publicat el 06/11/2021
Shutterstock.comJardins submarins i plantes aquàtiques a un cenote mexicà, a la península del Yucatan. Aquest fenomen càrstic es dóna arran de l'enfonsament del sostre de cavernes càrstiques, donant lloc a la formació d'estanys profunds, molts d'ells a cel obert.Bellesa d’un territori colpit per un gran meteorit
La Península de Yucatán pertany, en la seva major part, de Mèxic (estats de Yucatán, Quintana Roo i Campeche), encara que una petita part pertany als països veïns de Belize i Guatemala.
La major part del terreny és de terra calcària, sense rius i muntanyes rellevants, on l’aigua, per tornar al mar, fa via cap al subsòl, i un cop arriba al mantell freàtic forma cavitats subterrànies conegudes com cenots. A vegades la capa superficial s’ensorra, creant grans piscines naturals.
El cràter de Chicxulub, amb un diàmetre de 180 quilòmetres, sembla haver estat originat per l’impacte d’un asteròide d’entre 10 i 18 quilòmetres de diàmetre contra la superfície terrestre, fa uns 65 milions d’anys, i se suposa que pot estar relacionat amb l’episodi d’extinció massiva d’espècies, entre les quals es troben els dinosàures.
Justament la vora del cràter és on hi ha una major agrupació de cenots (o dolines). Les aigües subterrànies de la conca d’aigua formada en el cràter van dissoldre la pedra calcària i van crear les cavernes i els cenots que es troben avui sota la superfície.
